INTERVENEN Xavier Cateura, activista cultural Joan Carreras i Pera, estudiós de Mn. Cinto Verdaguer Artur Blasco, investigador del folklore català Carles Lumeras, de la Coordinadora Per la Salvaguarda del Montseny Emili i Dolors, matrimoni que vivia al Montseny amb llum de carbur
ARXIU Els colors de la tardor, fragment d’un reportatge d’aquets programa
IL·LUSTRACIONS MUSICALS Pels carrers de Freixenet, popular Quina grua el meu estel, Joan M. Serrat
CONTINGUT Xavier Cateura investigador i divulgador de temes culturals i històrics del Montseny, viu a la Rectoria de la Vall de la Castanya, en el municipi d’El Brull, entre el pla de la Calma a una banda i, a l’altra, el Turó de l’Home i les Agudes. Una de les persones que trobem a la rectoria és en Carles Lumeras, de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny. Ens va parlar de l’origen del nom que és el del petròglif, inscripció en pedra, que es va trobar en la barraca d’un pastor, la cabana d’en Ramon, al pla de la Calma. La coordinadora va néixer de la mobilització contra una xarxa de torres elèctriques d’alta tensió que havia de creuar el Montseny de banda a banda. D’aquest moviment reeixit es va crear la coordinadora. L’única raó per travessar el massís era l’econòmica. Un traçat més barat que el de rodejarlo, la qual cosa finalment es va fer, tot respectant la natura. Xavier Cateura, activista cultural, investigador i divulgador de temes culturals i històrics del Montseny ens parla entre d’altres, del llibre sobre fets i gent que constitueixen Una història poc coneguda del Montseny, títol d’un llibre on relata la figura de la Dolors Grau, la Lola de la Figuera. Es refereix a una nena de la masia situada al Pla de la Calma on hi acudiren gent de ciutat per prendre els aires i les aigües del Montseny. Allí hi van fer estada intel·lectuals de l’època com ara en Joan Maragall. Hi va anar per indicació de Josep Pijoan, dissortadament – ens indica Cateura - un dels personatges més interessat i més desconegut de Catalunya. Amb en Maragall hi acudiren gent de les arts més diverses, Rusiñol, Cases, Vives... I una de les motivacions més destacades fou la de relacionar-se amb la Lola, una nena que encara no sabia ni llegir ni escriure, li va ensenyar en Pijoan, i que va arribar a cartejarse amb en Joan Maragall de manera que el poeta li responia amb versos senzills als que la nena li enviava. Hem fet esment del Canigó i em estat al Montseny, entremig es troba la muntanya del Mont. Joan Carreras i Pera, estudiós de Mn. Cinto Verdaguer, ens parla de ll’estada del poeta al Santuari de la Mare de Déu del Mont. Artur Blasco, investigador del folklore català, ens ofereix la recuperació d’una cançó popular, Pels carrers de Freixenet, i acabem l’edició visitant una casa de pagès que al Montseny, i fins fa poc, s’il·luminaven amb llum de carbur.
